Jo soc del parer que tots els gossos haurien d'estar escolaritzats, a casa, evidentment, per la mateixa raó per la qual s'escolaritza a les criatures: proporcionar-lis un espai on puguin adquirir les eines necessaries per a desenvolupar-se a nivell social, cognitiu, físic i emocional. D'alguna manera podriem dir que l'educació és preventiva de la mateixa manera que l'entrenament físic ajuda a evitar possibles lesions i malalties. Un gos ensenyat serà capaç de gestionar els estímuls al que és sotmes durant la seva vida d'una manera més eficaç. Aquesta eficiencia en la gestió de l'entorn, les situacions i els contextos, és fonemental per la seva salut emocional. Posem per cas un gos que mostra certs símptomes de malestar quan sonen trons. No li donem importància per què normalment no mostra senyals de ser un gos poruc. Si l'esdeveniment (els trons) es va repetint i no troba en sí mateix els instruments que li permetin respondre de manera diferent a l'estímul, el malestar es podrà convertir en por. I després por a la situació: la por ja no és només als trons sinó a la pluja que els precedeix.

Aquest programa preventiu treballa també sobre la dimensió social del gos proporcionant-li un bastiment que li faciliti l'afrontament dels reptes i desafiaments que haurà de superar amb l'ajuda i suport del seu tutor. Aquest aspecte col·laboratiu repercuteix molt positivament en el vincle i la confiança que s'estableix entre tots dos.

Sempre s'ha dit que el cervell és un múscul, en el sentit que quant més s'exercita més gran es fa. Es crean neurones noves, els circuits neuronals s'expandeixen i l'individu és capaç de construïr processos cognitius més complexos. Les respostes cognitives van guanyant terreny a les purament emocionals i el resultat és un gos més estable i equilibrat.

Els treballs d'estimulació sensorial i propioceptiva són essencials a l'hora de treballar sobre la dimensió física del gos. 
 

Per fer una reserva o demanar més informació, clica més avall o truca al +34 649 847 573.